No morim, ens maten

Avui, dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, manifestació a les 19:00h a Canaletes per denunciar de nou el rebuig contra la violència masclista, el rebuig contra una violència que segueix volent sotmetre les dones, lesbianes i trans, envaint tots els àmbits de la nostra vida.

Denunciem la pervivència del sistema heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències.

Denunciem la cultura masclista que encoratja, estimula, consent i atia l’ús de la violència contra les dones com exercici de poder i domini. Una cultura que legitima i perpetua aquesta violència a partir de diversos sistemes i espais: la militarització de les societats, la categorització dels cossos i les vides, l’apropiació del cos i la sexualitat femenina, els vincles amorosos subordinats, la feminització de la pobresa, la imposició de normes estètiques impossibles, els mandats heteronormatius, els racismes, els classismes, la normativitat funcional, i tants d’altres.

Denunciem totes aquelles violències que se sumen i interseccionen en la diversitat que acull el ser dones.

Manifestem que les violències masclistes no són aïllades i particulars, no són allò que succeeix a una dona concreta sinó que les vivim totes i s’inscriuen en les nostres vides i els nostres cossos.

Manifestem que totes nosaltres, totes les que som aquí, som expertes en l’experiència de la violència masclista. En un àmbit o en diversos; en nosaltres mateixes o en dones properes: amigues, col·legues, germanes, mares, filles, àvies, nebodes, netes, cunyades, ties… D’una manera o de diverses, totes coneixem la violència pel fet de ser dones.

Manifestem que estem fartes del silenci entorn els perpetradors de la violència, de la no responsabilització dels agressors, de l’absència de reconeixement i de resposta institucional.

Denunciem que la violència contra les dones és la més greu, sistemàtica i impune vulneració dels drets humans de la meitat de la població de la nostra cultura occidental.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit jurídic i policial culpabilitzant les dones i estigmatitzant-les quan no confien en els recursos legals que se’ls hi ofereixen; desprotegint-les en exigir la seva adequació als sistemes jurídico-penals enlloc d’adequar els sistemes a la diversitat de les necessitats de les dones. Responsabilitzant-les a la fi de la violència viscuda.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit laboral amb feines precàries, sous baixos, atur elevat. La que obeeix al capitalisme acarnissat dels tractats de lliure comerç que s’apropia del capital femení en el seu benefici.

Denunciem la violència estructural que opera a través de les retallades en l’àmbit social, deixant les dones que pateixen violència directa en situació de desempar i victimitzant-les doblement. La violència que col·loca les persones dels serveis d’atenció a límits d’explotació amb l’excusa de la crisi i les retallades.

Denunciem la violència estructural que opera a través de l’àmbit de la salut coaccionant la llibertat dels cossos de les dones legislant-los, cancel·lant-los i violentant-los.

Denunciem la violència estructural que opera en l’àmbit d’ensenyament obviant models coeducatius i cooperatius mantenint currículums escolars i plans d’estudi que vehiculen la cultura de la violència.

Denunciem que som davant d’una greu problemàtica de salut pública, on les estadístiques oficials només assenyalen la punta visible de l’iceberg d’una xacra molt estesa i d’arrel profunda.

Denunciem la violència institucional que sosté i manté aquestes estructures sense reconèixer i assumir la responsabilitat cabal en l’eradicació o la perpetuació de la violència vers les dones. Denunciem les polítiques de maquillatge que ens esgoten i ens espremen.

Denunciem la violència institucional que no intervé en l’enculturació neomasclista de la nostra societat; que s’apropia el discurs feminista obviant el fons i les pràctiques que implica; que es limita a gestionar minsos recursos que de cap manera arriben al fons d’una problemàtica que pot anomenar-se feminicidi; que incompleix els propis compromisos legislatius en no desplegar els efectes que haurien d’emanar de les normes.

Denunciem la violència institucional que minimitza, aïlla, dispersa i oculta, la magnitud de la violència contra les dones no abordant-la des de les dimensions simbòliques i estructurals que la legitimen i sustenten, actuant així com a còmplice d’aquesta violència.

Manifestem i recordem: a qui calla, que el silenci el fa còmplice de la violència; a qui no escolta, que triar la ignorància el fa responsable; i a qui pot fer-ho i no actua, que no prendre mesura és una forma més de violència. Com cada any, seguim i seguirem denunciant i recordant, avui i sempre, que la violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix.

 

Marxa nocturna feminista

“Ens volem vives i amb vides dignes!”

Avui 24 de novembre les noies de la Borda ens sumem a la iniciativa de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia que ha convocat una marxa de Dones, Lesbianes i Trans sota el lema “Ens volem vives i amb vides dignes!”. Tindrà lloc el a les 21h a Plaça de la Virreina.

#YesWeCamp

La Borda ens volem acostar i solidaritzar­nos a la lluita de Natividad López, veïna que es troba acampada davant de l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) des del passat 6 d’octubre per reclamar que se li revoqui l’alta mèdica.

La Nati va patir un infart i un ictus cerebral que la van incapacitar per seguir realitzant la feina que tenia com a auxiliar administrativa comptable. En conseqüència estava rebent poc més de 300 euros mensuals per invalidesa per incapacitat temporal. Malgrat haver sol∙licitat la incapacitat laboral permanent, va rebre una resolució de l’ICAM on se li comunicava la seva alta mèdica i, per tant, la seva reincorporació laboral i aturada de tota prestació econòmica.

“Durant gairebé un any i mig he sobreviscut amb poc més de 300 euros al mes. Ara em quedo sense res i amb la salut greument deteriorada. Cada setmana he de visitar com a mínim 3 metges, incloent­hi neuròleg, cardiòleg, pneumòleg i digestòleg. Era auxiliar administrativa comptable i, des de l’Ictus, sóc incapaç de memoritzar una sola xifra…qui contractarà algú en aquestes condicions? Qui pot pensar que puc treballar amb normalitat? Tant de bo pogués…”

El cas de la Nati no és un cas aïllat, són moltes les persones que reben resolucions d’altes mèdiques per part de l’ICAM per tal d’abaratir les despeses sanitàries públiques; deixant a moltes persones completament desemparades socialment i avocades a la misèria.

Per a més informació:

http://laccent.cat/licam­camp­de­batalla­de­la­salut­laboral/

http://www.cronda.coop/Departaments/Salut­i­Treball/Recursos/Noticies/Acampada­de­protesta

Volem l’hamburgueseria “La Burguesa” fora dels nostres barris

Es bien sabido que las hamburguesas pueden ser: entradas en carnes, verduleras, picantes, resultonas, solteronas, emperifolladas, planchadas, refritas, especiales o clásicas

És inadmissible, esgarrifant i humiliant

Aquesta és la filosofia de negoci de “La Burguesa”, una empresa del Grupo Coma y Punto que ja té quatre locals a Barcelona, dos dels quals estan al Districte Sarrià-Sant Gervasi. Un es troba al carrer Tuset, 15 i l’altre al C/Dr.Fleming, 23.

No volem als nostres barris un comerç amb una imatge corporativa que “emula esquarterar una dona com a reclam publicitari per incitar a consumir un combinat de carn”.

No volem als nostres barris un comerç que es fa ressó, orgullós, de tallar el cos de les dones per “vendre’l per parts”. Bocinets de carn fresca.

No volem haver d’escollir entre una hamburguesa “picantona” i una “solterona” o “una chica ligera”.

Però, que us heu begut l’enteniment?

Des de La Borda demanem boicot a a “La Burguesa”, un local que no només esquartera el nostre cos sinó també la nostra dignitat.

Extret de l’article de Laia Pajuelo @MulierSapiens de eldiario.es

#ViolènciaMasclistaÉs

Des de La Borda cada mes volem abordar una temàtica diferent i fer-ne una mica de rebombori a la xarxa. Aquest mes hem escollit la violència masclista.

Durant tot el novembre cada dia farem una piulada des del nostre twitter @BordaFeminista amb el hashtag #ViolènciaMasclistaÉs seguit d’algun tipus de violència.

#ViolènciaMasclistaÉs infravalorar el treball de cures.

#ViolènciaMasclistaÉs ser qüestionada per escollir no ser mare

#ViolènciaMasclistaÉs entendre l’amor com una propietat

I per tu què és violència? Pots participar virtualment fent la teva pròpia piulada o retuitejant-nos. 

Nou protocol contra agressions sexistes als espais de festes

Ja fa un any que a l’assemblea feminista de Sarrià – St.Gervasi estem lluitant per construir una “borda”’, un refugi, un espai feminista perquè totes les persones que participem i vivim la Festa Major ens sentim còmodes en un ambient proper i agradable. Volem expressar els nostres sentiments, els nostres desitjos i les nostres opinions sense por a ser jutjades. Volem vestir-nos, moure’ns i relacionar-nos amb llibertat i naturalitat, sense sentir-nos agredides en cap moment ni per cap motiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per aquest motiu, des de la Borda i conjuntament amb Comissió de Festes Alternatives de Sarrià, aquest any vam elaborar una serie de propostes destinades a identificar, visibilitzar i transformar una realitat ben sovint ignorada i tolerada en els espais de festa. A través d’una formació conjunta entre les dues entitats vam aplicar un protocol d’actuació amb l’objectiu de denunciar i evitar les agressions sexistes. Les agressions no han de ser una experiència individual, cal que les traslladem a l’esfera pública i les afrontem de forma col·lectiva. No podem oblidar que la indiferència davant d’aquestes situacions és complicitat.

Cal també denunciar que el model d’oci festiu que ens imposen les institucions i el sector privat és alienant i sexista, conseqüència del sistema patriarcal i capitalista en el que estem immerses. No hem de permetre que aquest context serveixi com a excusa per tolerar actituds i situacions que considerem sexistes, homòfobes, feixistes o racistes. Cap argument com les drogues o l’alcohol és valid per justificar una agressió.

“Per les festes no tot si val”.

Dissabte 7 de març vine a celebrar el dia de la dona treballadora!

Cap a la Vaga de Totes!! 6, 7 i 8 de març

Jornades de lluita per Carnestoltes a Sant Gervasi de Cassoles (Parc de la Tamarita)

Ens preparem per una VAGA DE TOTES!!

#22O Vaga de Totes

#VagaDeTotes és una iniciativa sorgida des de diferents espais feministes i a la que s’hi estan sumant dones diverses, de totes les edats i amb bagatges activistes, laborals i personals diversos.

Mitjançant el procés assambleari obert iniciat fa uns mesos,que ha tingut lloc a diversos espais com places i mercats, s’ha decidit que el dia de la #VagaDeTotes sigui el 22 d’octubre, amb temps suficient per pensar com volem dur-la a terme, per adaptar-la a les realitats de cadascuna. Continuem organitzant assemblees quinzenals a Ca la Dona i d’altres a espais oberts per continuar definint les formes en què podem visibilitzar la nostra protesta, d’una forma que ens representi a totes.  I tu, com faries vaga? Vine a pensar-la amb nosaltres!!

Davant les diferents mesures i polítiques legals, socials i econòmiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat, les dones volem reapropiar-nos de la vaga com a eina de lluita, tot recuperant la tradició de les dones que han jugat papers claus en vagues i revoltes històriques. Què vol dir que ens volem reapropiar de la vaga com a eina combativa? Vol dir, en primer lloc, que el format de les vagues generals dels darrers anys no ens serveix, atès que es limita a interpel·lar a un treballador assalariat immers en el mercat laboral reconegut, tot excloent a moltes persones i a molts treballs.

Per això ens plantegem la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, on les nostres demandes siguin protagonistes, una vaga en què puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats i que reflecteixi les diferents realitats que ens travessen: aturades, jubilades, treballadores de la llar, estudiants, precàries, mestresses de casa, autònomes, treballadores sexuals, migrants…

Així, la iniciativa #VagaDeTotes proposa una vaga productiva, sí, però sobretot una vaga que desbordi els clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil, en fi, una vaga de totes.

Per voler convocar una vaga no ens manquen motius: lleis retrògrades com la de l’avorament o la de la reproducció assistida, que ens condemnen a la maternitat obligatòria heterosexual i ens neguen d’altres maternitats; la violència masclista que durant els primers mesos de 2014 ja ha assassinat 22 dones; retallades criminals de serveis públics i de benestar social que acabem amortint les dones tot incrementant les hores dedicades a la cura i atenció de persones; una repressió brutal que ens deté, empresona i mutila; l’exclusió sanitària o les lleis d’estrangeria que ens condemnen al treball submergit, al racisme i a les agressions xenòfobes; reformes laborals que aprofundeixen en la desigualtat laboral que ja de per sí enfrontem les dones.

Aquests són només alguns d’una llarga llista de motius que ens porten a dir que estem fartes, a plantar-nos, a voler una vaga convocada per les dones que representi les dones.

http://vagadetotes.wordpress.com/